Estrat Gies De Bioremediaci En Aq Fers Contaminats M Todes Per Investigar La Viabilitat D Aquests Processos I Per Implementar In Situ Aquesta Tecnologia D Una Manera Exitosa
DOWNLOAD
Download Estrat Gies De Bioremediaci En Aq Fers Contaminats M Todes Per Investigar La Viabilitat D Aquests Processos I Per Implementar In Situ Aquesta Tecnologia D Una Manera Exitosa PDF/ePub or read online books in Mobi eBooks. Click Download or Read Online button to get Estrat Gies De Bioremediaci En Aq Fers Contaminats M Todes Per Investigar La Viabilitat D Aquests Processos I Per Implementar In Situ Aquesta Tecnologia D Una Manera Exitosa book now. This website allows unlimited access to, at the time of writing, more than 1.5 million titles, including hundreds of thousands of titles in various foreign languages. If the content not found or just blank you must refresh this page
Assessing The Feasibility Of Bioremediation Strategies In Aquifers Polluted By Chlorinated Solvents
DOWNLOAD
Author : Natàlia Blázquez Pallí
language : en
Publisher:
Release Date : 2019
Assessing The Feasibility Of Bioremediation Strategies In Aquifers Polluted By Chlorinated Solvents written by Natàlia Blázquez Pallí and has been published by this book supported file pdf, txt, epub, kindle and other format this book has been release on 2019 with categories.
La bioremediació és una tecnologia sostenible que ha emergit en les últimes dècades com a alternativa rendible per a la descontaminació d'aqüífers amb dissolvents clorats, en comparació amb les tècniques fisicoquímiques més convencionals. Aquest tractament biològic de la contaminació utilitza el metabolisme dels bacteris per degradar els contaminants i detoxificar les aigües subterrànies. Però, tot i que aquests mecanismes s'han investigat àmpliament, l'exitosa implementació al camp és encara limitada. Per aquest motiu, aquesta tesi ha tingut com a objectiu aprofundir el coneixement sobre els processos de biodegradació anaeròbia de dissolvents clorats in-situ, per tal de millorar futures estratègies de bioremediació aplicades a emplaçaments contaminats. Per fer-ho, s'han investigat tres llocs diferents, contaminats per famílies de dissolvents clorats diferents i que representen escenaris de complexitat creixent, a través d'un conjunt de tècniques que aporten informació sobre la viabilitat dels tractaments de bioremediació en aqüífers contaminats. Aquesta diagnosi s'ha desenvolupat mitjançant una metodologia multidisciplinària que inclou: i) anàlisi de la hidroquímica de l'aqüífer, ii) aplicació de tècniques moleculars, iii) establiment de microcosmos anòxics emulant les estratègies d'atenuació natural monitoritzada, bioestimulació i bioaugmentació, i iv) anàlisi dels isòtops estables dels compostos d'interès. Al primer emplaçament (Site 1), contaminat per tetracloroetilè (PCE), els resultats van evidenciar que la biodegradació del PCE era viable. Tot i això, l'acumulació d'intermediaris tòxics que es produïa en condicions naturals només es podia evitar amb l'addició d'estimulants que promouen aquest tipus de reaccions. Així doncs, la millor estratègia per a la decloració del PCE implicava l'ús de lactat com a estimulant. A continuació, es va dur a terme una prova pilot in-situ que va consistir en una sola injecció de lactat en un pou de seguiment. Els resultats van demostrar que la injecció d'estimulant va replicar el mateix procés observat al laboratori. Donat l'èxit de la prova pilot in-situ, es va implementar la bioremediació a escala emplaçament i, després d'un any de tractament, es va confirmar que la decloració del PCE s'estava produint sense una acumulació significativa d'intermediaris. Per acabar, dos emplaçaments complexos (Site 2 i Site 3) que estaven contaminats per cloroform (CF), diclormetà (DCM), tricloroetilè (TCE) i monoclorobenzè (MCB) van ser investigats amb l'objectiu de trobar indicis de biodegradació i detectar possibles contratemps que podrien sorgir en una futura aplicació al camp. Addicionalment, es va dur a terme la caracterització isotòpica de diversos dissolvents clorats purs, i de la reacció de fermentació del DCM per un cultiu amb Dehalobacterium, per obtenir informació valuosa que recolzi la interpretació dels resultats derivats d'emplaçaments contaminats. Al Site 2, els resultats van mostrar la degradació completa del CF, DCM i del TCE, i la acumulació del MCB. Al Site 3, però, es va observar que la degradació era lenta, ineficient i estava fortament inhibida. Donada la resistència a la degradació del MCB i la inhibició general observada, respectivament, la consecució de diferents tractaments de descontaminació sembla la millor estratègia per la detoxificació d'ambdós emplaçaments.